EL BLOG DEL TIKI-TAKA

(Collons, amb aquest ja van 3 posts avui! si es que quan estic inspirat...)

Si pareu atenció als mitjans (i si no també) podeu comprovar com, sense voler, sembla que per tot arreu hi hagin pirates. A hores d'ara ja sabeu al que em refereixo: la propera estrena al cinema "Los piratas del Caribe 2". I és que des de ja fa un mes ens porten menjant l'olla amb anuncis als diaris, programes patrocinats, jogurts "del carib",...i segur que la peli estarà molt bé però, de veritat que cal tanta propaganda?

La peli que us comentaré a continuació és tot el contrari, és una meravellosa sorpresa. El cap de setmana passat estavem aburrits quan vam decidir anar al cinema però clar, fins la propera setmana que no fan "LA pel·licula", a la cartellera només trobem films infumables...Estàvem discriminant (mai millor dit) les pelis fins que ens vam quedar amb tres finalistes: "Aullidos" (sense comentaris), "Bandidas" (potser dos parells de comentaris...) i "Marchando!", que com no teniem cap perjudici a priori va ser la que vam escollir.

Doncs va resultar la millor peli que he vist aquest any. Potser pel seu humor sense pretencions o no sé perquè però la veritat és que vaig parar de riure durant tota la peli.

La peli es situa en un dia normal de feina en un restaurant-franquícia típic americà, on "conviuen" (millor entre cometes) una sèrie d'individus força "especials". Tenim al típic noi ben asenyat, al típic "sortit-liante", a la cambrera histèrica, a la metre despampanant, a la lesbiana, cuiners yonkis...i al pobret nou cambrer que veu tot aquest desgavell en perspectiva en el seu primer dia de feina.

Fins aqui us ho podeu imaginar: tota una sèrie de gags molt divertits, amb el menjar pel mig, escatològics de vegades, però molt, molt divertits. Però el que veritablement fa que aquests bojos personatges tan diferents convisquin en harmonia (i que la peli sigui sublime) és un joc molt especial: el joc del penis.

El joc del penis és molt senzill: es tracta de agafar desprevingut a qualsevol company de feina i ensenyar-li els teus "atributs". Si pica i te'ls mira...puntada de peu al darrere! Com tot joc que s'apreciï té les seves normes i evidentment els seus propis estils de joc: així per exemple tenim diverses puntacions segons la modalitat utilitzada a l'hora de jugar (AVIS: a partir d'aqui es preveu un deteriorament necessari del llenguatge i la qualitat d'aquest post...algu es podria veure sensibilitzat...per la resta de la seva vida):

"El tronc": és la més bàsica, es tracta de baixar-se els pantalons i ensenyar la titola. Bàsic però efectiu. Et dóna dret a una puntada de peu.

"El cervell": una variant de "el tronc". En aquest cas en particular es tracta d'agafar la titola amb la mà de manera que només es vegi el prepuci (cervell). Aquesta modalitat dóna dret a dues puntades.

"El rat-penat": de mica en mica la metodologia es complica, la qual cosa permet aconseguir més punts/puntades. Aquesta modalitat contempla un estirament de la pell de les "olives" (semblança amb les ales d'un rat-penat?), és força dolorós per aquest motiu es bonifica amb tres puntades de peu.

"L'Abraham Lincoln" : és una variant que implica una afeitada "a lo lloc vedat" com diria en Joanot Martorell en boca de la Carmesina...

"La Cabra": el màxim al que es pot aspirar...és la perfecció de l'exhibicionisme...l'individu que la porta a terme és considerat un deu entre els homes...es tracta de posar-se en la posició que vulgarment es coneix com "en pompa, agafar-se la titola i les olives i treure tot el paquet per darrera entre les cames. La precisió, la mentalitat requerida, el temps de preparació i col·locació de "les peces" fa que aquesta modalitat doni dret a 5 puntades de peu.

Evidentment, l'equip sempre és obert a l'innovació i a la creativitat del personal, per tant es promou que en hores d'esbarjo, quan no tingueu res a fer, us toqueu les pilotes per trobar noves modalitats...

Aquest és un exemple de com fer per el·liminar l'estrès a la feina, una manera de crear ambient,...podeu pensar que una mica masclista...però sempre estarem oberts a canviar les regles per donar cabuda a tothom...